Com funcionem

Comunicació amb les famílies

Una bona comunicació entre la família i l’equip educatiu és bàsica per a poder donar a l’infant atenció, acompanyament i oferir-li allò que necessita per afavorir el seu desenvolupament integral.
Les petites converses diàries, el rebre i l’acomiadar l’infant permeten mantenir el vincle amb quotidianitat i proximitat.
Amb l’agenda o les graelles diàries es transmet la informació sobre l’atenció a les necessitats bàsiques de l’infant i les informacions més rellevants de la jornada.
A l’acabament del curs escolar es dóna un informe a cada família en el qual es comenta l’evolució del seu fill/a.

La transmissió continua sobre el què passa a l’escola la fem a través de diversos mitjans, ja que creiem que el que realment importa són els processos d’aprenentatge que s’hi donen i no el resultat final.

Per mantenir el vincle entre escola i família realitzem diferents entrevistes:

Individuals

• Abans de l’inici del curs per permetre establir vincles de confiança i un intercanvi d’informació significatiu en ambdós sentits.
• Al llarg del segon trimestre, per mantenir aquest intercanvi tant necessari.
• Sempre que se senti la necessitat, tant per part de les famílies com de les educadores.

Reunions grupals

• Per permetre la connexió entre les diferents famílies i parlar de temes que siguin d’interès col·lectiu.

Familiarització

La familiarització és el procés on totes les persones implicades en l’educació de l’infant estableixen uns vincles: infants, famílies i educadores. Sabem que és un moment especial que pot generar diferents emocions, com pors, neguits, dubtes,… i és per això que des de les escoles bressol ens agrada acompanyar aquest procés des de l’escolta, el respecte i la comprensió.

Els primers dies d’escola acollim els infants i les seves famílies en grups reduïts, per tal d’oferir una atenció més individualitzada. Poc a poc, es van ampliant tant el grup d’infants com l’estona d’estada al centre. Des de l’escola s’ofereix una proposta de familiarització oberta als infants i a les seves famílies segons les seves necessitats.

Si aquest acompanyament no el pot fer la mare i/o pare, convidem d’altres persones que tinguin cura de l’infant: àvies i avis, tietes i tiets,…

Sabem que aquest període, generalment, es viu amb angoixa, però la familiarització també ens regala mirades còmplices, nous vincles, vivències compartides i moments molt especials!

Distribució de grups

El nostre projecte educatiu està basat en la lliure circulació per ambients i això facilita que, quan els infants estan madurativament i emocionalment preparats, interactuïn amb altres infants de diferents edats, donant lloc a un intercanvi molt enriquidor en quant a aprenentatge, comunicació i socialització.

Aquest fet també es transporta a l’experiència amb les educadores, ja que, si bé en tenen unes de referència, acaben coneixent i interactuant amb totes les que formen part de l’equip, afavorint que l’ infant se senti acompanyat a cada moment que passa a l’escola.

Tenint present el moment maduratiu dels infants, aquest es distribueixen en tres grups:

NADONS ( 0-1 ANY)

En el primer any de vida es donen canvis  molt significatius per l’infant. Des de les escoles els acollim en un espai segur, respectuós i tranquil, que té com a prioritat satisfer les seves necessitats afectives i d’aprenentatge a través de l’establiment de vincles reals, la manipulació d’elements multisensorials i l’exploració del seu entorn més proper.

B1 ( 1-2 ANYS)

Amb l’adquisició de la marxa i un progressiu domini de la seva psicomotricitat fina els infants d’1-2 anys s’inicien en la descoberta del món que els envolta i també comencen establir els primers vincles amb els/les altres companys/es. Des de les escoles fem propostes que cobreixin les seves necessitats de descobrir, manipular i assolir noves habilitats i fites motrius.

B2 ( 2-3 ANYS) 

A partir dels 2-3 anys els infants desenvolupen més àmpliament el llenguatge verbal i mostren interès en el joc simbòlic. Els vincles amb els altres es reforcen i mostren més necessitat de compartir les seves vivències i observacions amb els altres. Realitzem propostes que afavoreixin un aprenentatge integral i donin lloc a la comunicació, observació i el desenvolupament de la seva autonomia.

L’autoregulació

L’autoregulació és l’habilitat de prendre decisions sobre les sensacions que experimentem. Aquesta habilitat s’aprèn i desenvolupa al llarg de la vida, i és durant els primers anys on s’assenten les bases d’aquest coneixement. És important deixar que l’infant senti, identifiqui i després reguli les seves sensacions/emocions.

L’etapa 0-3 està plena de canvis i l’infant viu amb intensitat les seves emocions. Començarà sentint i des de l’escola l’acompanyarem i posarem nom a allò que està experimentant: saber identificar quan té son, fred, calor, set, gana o quan ja no vol menjar més, o quan està brut/a i vol posar solució de manera autònoma; identificar si necessita parar una mica perquè ha jugat molt i està cansat/ada; aturar-se i agafar-se a la barana per pujar o baixar les escales sol/a; reconèixer que això que l’hi ha fet el company/a no li agrada i poder dir-ho; identificar quan estan tristos perquè troben a faltar la mare o el pare o saber-se contents/es i riure quan alguna cosa els fa estar alegres, també són maneres d’anar reforçant aquesta habilitat. L’infant ha de conèixer el seu propi diàleg intern per aconseguir tenir una bona educació emocional.

El nostre paper com a educadores és el d’acompanyar, donar confiança a l’infant i les seves possibilitats. Confiem, sabem que és capaç, donem temps i espai, i esperem amb amor, respecte i empatia que ho aconsegueixi, tenint en compte els ritmes de cadascú i sense cap judici. Tot això farà que l’infant guanyi autonomia, seguretat i autoestima, evolucionarà i aprendrà jugant a regular-se i, en definitiva, a conèixer-se i a prendre consciència de si mateix/a i del seu món.